Bon any nou "Ramon", encara que mai t'ho habia confesat, tu ets responsable de que obris aquest bloc amb el nom de "La Curullada".
Desde ben petit sempre em vas ensenyar a estimar aquest petit poble de quatre cases i sentir-me ben orgullós de formar-hi part, de trobar un lloc on verdaderament i podia trobar les meves arrels.
A pesar d'haber crescut en una "gran" ciutat com Barcelona, em vas sapiguer transmetre l'esencia de que coses tan senzilles com seure un estiu a la tarda al carrer, esperan que arribes la marinada, em podie omplir molt més que un viatge a qualsevol indret turístic del món o bé un estiu a una ciutat de costa plena de turistes de gom a gom.
A pesar de que vas haber de marxar de ben jove a treballar a Barcelona i et vas sapiguer obrir pas en l'ambit laboral arriban a ocupar llocs importans i de responsabilitat, mai vas oblidar quins eren els teus origens d'on venies; i sempre t'he admirat per sapiguer transmetre aquests valors.
Sempre has estat orgullos del "teu poble", i m'has ensenyat a estimar-lo, a veure com d'un poble tan petit ha sortit una "gran persona".
Sempre que obria un planol de carreteres el primer que miraba ere si sortie el nom de La Curullada, de no ser axis consideraba que estabe incomplert.
Encara recordo el primer viatge que vaig fer amb tu de Barcelona-La Curullada, va ser en tren i vaig veure per primer cop la casa on habies pasat la teva infància, els encants de Barcelona mai et van sapiguer enlluernar i el teu desig desde que habies hagut de marxar sempre habien estat els de un dia poder tornar al teu poble i axi va ser.
Et vas arreglar la casa, per poder venir els estius, al començament la distància envers la ciutat ere llarga i només hi veniam si eren vacances, però a mesura que van anar pasan els anys la distància es va anar escursan, et vas treure el carnet de conduir, van fer noves carreteres i cada cop ens sentiam més i més atrets pel poble fins que et vas juvilar i no t'ho vas pensar dos cops, el teu somni tan desitjat s'habie fet realitat vas tornar a "casa teva" i m'hi vas sapiguer arrossegar. Per fí habiam tornat a "La Curullada" (o bé la cullarada com li deia jo de petit i encara no sabia pronunciar bé el nom), habiam arribat a destí.
Recordo que de petit m'entretenia a agafar petits "llangostos" pel camí de les feixes i els guardaba dins la teva maleta de cartró que feies servir tu quan anabes a col·legi, al cap dels anys he aprés a meravellar-me, contemplan cada tarda una posta de sol, i que intento guardar a les meves fotografies. He aprés dia a dia que sempre hi ha un detall que em sorpren per petit e insignificant que sigui.
Per tot aixó i molt més, gràcies "Ramon"
