Bon any nou "Ramon", encara que mai t'ho habia confesat, tu ets responsable de que obris aquest bloc amb el nom de "La Curullada".
Desde ben petit sempre em vas ensenyar a estimar aquest petit poble de quatre cases i sentir-me ben orgullós de formar-hi part, de trobar un lloc on verdaderament i podia trobar les meves arrels.
A pesar d'haber crescut en una "gran" ciutat com Barcelona, em vas sapiguer transmetre l'esencia de que coses tan senzilles com seure un estiu a la tarda al carrer, esperan que arribes la marinada, em podie omplir molt més que un viatge a qualsevol indret turístic del món o bé un estiu a una ciutat de costa plena de turistes de gom a gom.
A pesar de que vas haber de marxar de ben jove a treballar a Barcelona i et vas sapiguer obrir pas en l'ambit laboral arriban a ocupar llocs importans i de responsabilitat, mai vas oblidar quins eren els teus origens d'on venies; i sempre t'he admirat per sapiguer transmetre aquests valors.
Sempre has estat orgullos del "teu poble", i m'has ensenyat a estimar-lo, a veure com d'un poble tan petit ha sortit una "gran persona".
Sempre que obria un planol de carreteres el primer que miraba ere si sortie el nom de La Curullada, de no ser axis consideraba que estabe incomplert.
Encara recordo el primer viatge que vaig fer amb tu de Barcelona-La Curullada, va ser en tren i vaig veure per primer cop la casa on habies pasat la teva infància, els encants de Barcelona mai et van sapiguer enlluernar i el teu desig desde que habies hagut de marxar sempre habien estat els de un dia poder tornar al teu poble i axi va ser.
Et vas arreglar la casa, per poder venir els estius, al començament la distància envers la ciutat ere llarga i només hi veniam si eren vacances, però a mesura que van anar pasan els anys la distància es va anar escursan, et vas treure el carnet de conduir, van fer noves carreteres i cada cop ens sentiam més i més atrets pel poble fins que et vas juvilar i no t'ho vas pensar dos cops, el teu somni tan desitjat s'habie fet realitat vas tornar a "casa teva" i m'hi vas sapiguer arrossegar. Per fí habiam tornat a "La Curullada" (o bé la cullarada com li deia jo de petit i encara no sabia pronunciar bé el nom), habiam arribat a destí.
Recordo que de petit m'entretenia a agafar petits "llangostos" pel camí de les feixes i els guardaba dins la teva maleta de cartró que feies servir tu quan anabes a col·legi, al cap dels anys he aprés a meravellar-me, contemplan cada tarda una posta de sol, i que intento guardar a les meves fotografies. He aprés dia a dia que sempre hi ha un detall que em sorpren per petit e insignificant que sigui.
Per tot aixó i molt més, gràcies "Ramon"
5 comentaris:
Jo també m'uneixo al teu "gràcies Ramon"·i ho faig pelo mateix que expresses en el teu emocionat "homenatge" i per les meves relacions personals amb ell que vaqn començar anant a caçar ara fa molts ants i que en els últims 10 anys ha estatun puntal amb les meves relacions amb el poble de la Curullada...
Ànims a ell i a tota la família.
Mn. Eduard
quines tardes,carrer avall,de xarrera esperan la marinada
tens rao era una gran persona
jo també m'en enorgulleixo..gràcies avi , voldria escriuret una poesia.., però no tinc prou forçes per començar-lo, així que simplament et vull donar les gràcies per tots aquests anys que hem passat plegats,gràcies per tots moments que vam jugar junts, gràcies per have-me mostrat l...a història de les monedes i bitllets extrangers,gracies a tu e continuat una coleccio. gràcies per tots els aniverssaris que hem celebrat junts, gràcies per cada petò, gràcies per cada abraçada, gràcies per confiar en mi, gràcies per donar-me ànims perquè no m'enfonsés (no oblidaré el: amunt!!sempre amb força i endavant!!). Podria seguir, però a cada mot que escric m'entren més ganes de plorar. Tan sols gràcies per tot el que he aprés amb tu, estic orgullosa de ser la teva neta, i orgullosíssima de tenir un avi com tu...aixi doncs ara em toca a mi..seguiré lluitant,i algun dia cridare ben fort; ESTIC MOLT BÉ!!
Avi,la teva lluita d'urant tot aquest any no ha sigut envà...avui ens has deixat..les llàgrimes ja no saben per on brotar..has deixat en mi una gran petjada..la de un avi que ha estat al meu costat ,m'ha ensenyat,m'ha guiat,m'ha cuidat,són mils les de coses que en podria dir de tú...ara m'has deixat un buit,però el meu cor és ple dels teus records,somriures,abraçades...gràcies per aquest any lluitat contra aquest càncer que ara a fet que ens despedissim,fins una altra..ara lluitaré jo per tú , per aquell..MOLT BÉ!..T'ESTIMO ARA I SEMPRE..La teva neta Gemma
i a tú tiet..Gràcies per aquest emotiu text, per aquest record de cuant eres petit,que jo no vaig viure,pero gràcies a tú l'he pogut gaudir imaginant-lo,i gràcies per haver creat aquest blog.
un petó enorme de la teva nevoda que t'estima molt!
Gràcies, Ramon!
Per acollir-nos com a un més del poble.
Per obrir-nos les portes de casa teva cada cop que hem passat per la vora.
Per preocupar-te pel benestar dels que vivim a La Curullada.
Per unir un poble en els moments més assenyalats.
Per trucar-nos per comunicar-nos les coses importants que anaven passant.
Per patir perquè tot sortís bé en les festes majors.
Per tenir sempre una paraula amable.
Per saludar amb alegria a tothom que anaves trobant en el camí.
Per fer-nos partíceps del que és la feina ben feta.
Per ser generós amb tothom, sense demanar res a canvi...
Per tot això i més,
Gràcies Ramon!!!
De ben segur que et trobarem a faltar.
Jaume, Dolors i Núria
(La Curullada)
Adeu, jo també us trobare a falta quan vindre a la Curullada. Fa 45 anys que per mi ereu La Cuerullada.
Publica un comentari a l'entrada