divendres, 5 de desembre del 2008

divendres, 21 de novembre del 2008

"Semble un capitol de Cuentame", Perquè el Sr. Saura no va actuar amb la mateixa força envers els treballadors de Nissan o la vaga de transports?


Diversos centenars d'estudiants han ocupat avui el vestíbul i un dels claustres de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) en acabar una manifestació contra el pla Bolonya que ha recorregut el centre de la ciutat i que ha portat els Mossos a carregar contra alguns joves.
Al crit de "Contra Bolonya, ocupem les aules", els estudiants han entrat en massa al vestíbul de l'edifici, situat a la plaça Universitat, i han pujat les escales que porten al rectorat, on s'han concentrat davant del vicerectorat d'Estudiants.
Allà, els manifestants han picat la porta del vicerectorat amb la pretensió d'enderrocar-la, encara que sense aconseguir-ho, i després han decidit tornar a baixar les escales i celebrar una assemblea al vestíbul.
Els estudiants tenen previst mantenir una ocupació indefinida del vestíbul i d'algunes zones del rectorat
Convocats pel Sindicat d'Estudiants del Països Catalans (SEPC) i la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiantes (CAU), els estudiants tenen previst mantenir una ocupació indefinida del vestíbul i d'algunes zones del rectorat, a l'hora que han reclamat poder dialogar amb responsables de la universitat.
Aldarulls

Uns 4.000 estudiants, segons la Guàrdia Urbana, han participat en la manifestació, que ha sortit poc després de les 12 h de la plaça Universitat i que ha viscut moments de tensió al carrer Pelai, quan els estudiants han intentat baixar per les Rambles i els Mossos d'Esquadra ho han evitat.
Cinc mossos han quedat ferits lleus en els aldarulls, quatre d'ells per llançament de diferents objectes i altres per cremades de petards. La càrrega policial ha provocat també contusions a diversos estudiants, així com ferides al llavi d'un fotògraf d'un diari que cobria la manifestació.
Detenció

Un estudiant de 20 anys, Adrià C. A., ha estat detingut pels Mossos d'Esquadra aquest dijous al matí. Adrià C. A., estudiant militant del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), es troba a les dependències dels Mossos d'Esquadra, a les Corts

dissabte, 15 de novembre del 2008

"Similituts............."


Per fí "Zp" podrà dormir trànquil, ja ha aconseguit el que desde que va arrivar al govern de la "moncloa" tan havia desitjat. Fer-se la foto amb el seu admirat (encara que ho volgues amagar) "George W. Bush". Axis de sonrient ha sortit (quin descans), tan que va criticar al "anterior"per les bones relacions que mantenie amb el "totpoderòs"dirigent americà ,per acabar fen el mateix i lo pitjor del cas es arrossegan-se per poder-hi ser. La única diferencia entre la primera i la segona imatge, es que els de sote van portar soldats espanyols a morir a l'Irak, i els de dal els van

desviar cap al Afganistan i allà continüen morint-se.

"Correllengua a Cervera 14 novembre 2008"

diumenge, 9 de novembre del 2008

"El castell de la Cruïlla"








font: suplement "sortim" del diari Avui, nº152 de 18 de setembre del 2008


dissabte, 25 d’octubre del 2008

dimecres, 24 de setembre del 2008

dimarts, 16 de setembre del 2008

Vist el nivell d'aquesta com deurien ser les altres propostes?


Efímer s’adjudica el Premi Caixa Catalunya

Un jurat internacional format per professionals de les arts escèniques ha atorgat per unanimitat el Premi Caixa Catalunya a la millor estrena de carrer de FiraTàrrega 2008 a la companyia Efímer, pel seu espectacle Pop3. Aquest premi està dotat amb 6.000 euros –una de les majors dotacions econòmiques entre els guardons de fires i festivals europeus– i el jurat internacional l’ha adjudicat a la companyia Efímer d’entre les 15 companyies que hi optaven. L’espectacle guanyador, que va ser l’encarregat d’inaugurar aquesta edició de FiraTàrrega, és un muntatge de gran format inspirat en el Pop Art.

dimecres, 10 de setembre del 2008

"tanca els ulls i reviu el moment"

Manifest CUP 11 de setembre 2008


Prou de cagar-la, prou d'estatuts. Independència"Quan sembla del tot demostrat que els estatuts d'autonomia no són les eines adequades per a avançar cap al ple reconeixement de la nació catalana i dels drets que se'n deriven, i quan és cada cop més evident que encara que canviï la correlació de forces a les corts espanyoles, el robatori, l'espoli fiscal a què són sotmesos els Països Catalans, no s'atura, quan tot això és més evident que mai, els partits que governen a la Generalitat principatina, així com l'anomenada primera força de l'oposició, continuen escenificant uns debats tramposos i sense solució, el de la negociació d'un finançament que tots sabem que seguirà sent profundament injust i el de la defensa d'un estatut que ja va néixer coix i que no ha parat de rebre retallades des del primer dia.La gent de la CUP pensem que cal replantejar el debat des de la base. Oblidar-nos de fer més suportable la nostra submissió al Regne d'Espanya o a la República Francesa i plantejar-nos, amb totes les conseqüències, si volem o no seguir formant part d'aquestes anacròniques estructures polítiques. El que ens cal és poder decidir sense límits, exercir el dret a l'autodeterminació, i per aconseguir-ho és necessària la implicació de tots i totes, des de pobles, viles i ciutats, des dels moviments socials que treballen en defensa del territori, dels drets socials per tothom o de la llengua i la cultura. Enfrontant dos models de país, un de regional i subordinat, on la gestió del territori, els recursos naturals i l'energia continuïn estant en mans de bruts interessos corporatius i on les persones que hi vivim tinguem drets diferents segons l'origen o el tamany del compte corrent, o un altre en què els Països Catalans siguin sobirans per poder establir lliurement les relacions en pla d'igualtat amb les nacions veïnes, on projectes com el de la MAT o els plans hidrològics al servei de l'especulació immobiliària no hi tinguin lloc, on tots i totes tinguem els mateixos drets ciutadans i socials i on la llengua catalana sigui l'eina primera d'integració i socialització. Un país, en definitiva, des del que puguem ser realment solidaris amb tots els pobles de la terra que lluiten per la seva llibertat i per un ordre mundial basat en la cooperació i la justícia.És l'hora de triar entre continuar cagant-la, defensant estatuts que perpetuen l'ocupació, o optar definitivament i decididament per la independència.És l'hora que tu també triïs. Quin dels dos models de país vols? Si, des del teu poble, vila o ciutat, vols participar en la lluita per uns Països Catalans nacionalment lliures i socialment justos pots incorporar-te al projecte de la CUP, posant-te en contacte amb l'Assemblea Local més propera.
Candidatura d'Unitat Popular

dilluns, 11 d’agost del 2008

Vacances d'estiu 2008 a Escaldes-Andorra

Solidaritat amb Espanya

MANIFIESTO DE SOLIDARIDAD CON ESPAÑA
¡ QUIERO SER SOLIDARIO !
¡ ME MUERO DE GANAS DE SER IGUAL QUE LOS DEMÁS ESPAÑOLES !


Tengo la nacionalidad española y soy español. Vivo en Cataluña y quiero ser solidario con el resto de los españoles y viceversa.
NO QUIERO ser diferente, pero sí quiero ser y tener los mismos derechos y las mismas condiciones de vida que todos ellos.

POR ESO:

QUIERO: Que mi I.P.C., ( el último del 4,10 % ) sea el de la media de toda España, o sea, el 3,80 %.
Cada año es superior en Cataluña y me aleja del resto de los españoles.

QUIERO: Que una vivienda en Barcelona, valga lo mismo que otra en cualquier punto de Extremadura. El costo de una en Barcelona me permitiría comprar tres en Extremadura, vivir en una y alquilar las otras dos y así conseguiría incrementar mis ingresos.

QUIERO: Que el agua, que yo pago a 18,00 EUR m3, valga igual que la de una urbanización próxima a Valencia, que cuesta 0,20 EUR m3.

QUIERO: Que el billete ordinario del Bus de Zaragoza con un costo de 0,75 EUR, sea lo que me cuesta a mí, que ahora pago 1,15 EUR por desplazamiento urbano.

QUIERO: Que el Impuesto de Transmisiones Patrimoniales del País Vasco, que ahora está exento, sea igual para mis hijos cuando hereden (si es que lo logran), ya que en Cataluña se aplica una escala semejante a la del I.R .P.F.

QUIERO: Que la ITV , que en Melilla cuesta 19,00 EUR, sea la que yo pague aquí en vez de los 44,65 EUR que yo desembolso.

QUIERO: Que de las seis salidas por carretera que tiene por ejemplo la ciudad de Madrid, sean de pago al menos cinco, como ocurre en Barcelona.

QUIERO: Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de texto gratis como en Extremadura y no gastarme entre 200 y 300 euros como aquí y ahora.
QUIERO: Que la red de autopistas que atraviesa Andalucía, Extremadura, Murcia, Castilla-La Mancha y Castilla-León sea totalmente de pago y tan cara como la que cubre Cataluña, y no gratuita como ahora a pesar de que la densidad de su tráfico es 1/5 parte de nuestras autopistas.
QUIERO: Implantes dentales GRATUITOS como en Extremadura.
QUIERO: Por si cambio de opinión algún día, cambio de sexo GRATUITO como en Extremadura.QUIERO: Que cuando vaya a comprar un ordenador a mis hijos, tenga una subvención igual que en Andalucía, País Vasco, Cantabria, Asturias etc.…
QUIERO: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUDADANO EXTREMEÑO, ANDALUZ, MANCHEGO, CASTELLANO O LEONÉS.
Como pensionista, tendré unos ingresos idénticos que cualquier otro semejante a mí. Por eso, cuando yo sea IGUAL que todos los españoles, con todo lo que me sobre, gustosamente

¡¡¡ SERÉ SOLIDARIO !!!

Mientras tanto, lo soy a la fuerza.
Os agradeceré que deis la máxima difusión a este escrito, para acabar de una vez con tantos mitos, embustes y demagogia.

dimarts, 1 de juliol del 2008

Que hagues pasat si no haguessin guanyat?


Els 'espanyols' no permeten que els catalans tinguem una 'selecció' propia , però en canvi si que volen disposar dels nostres jugadors per la seva, com s'ha vist en el pasat torneig de la Eurocopa. Ara tots ho celebren hi elogien als herois 'espanyols', un equip on més de la meitat dels jugadors eren catalans(Puyol, Capdevila, Cesc, Xavi...) o bé jugaven en equips catalans. Qué hagues pasat si en lloc de guanyar haguessin fet un ridicul espantos?. Els mitjans de comunicació estatals,es dirigirien a ells com a 'espanyols' o bé dexarien entreveure que s'habie perdut perque eren 'catalans' (lo mes probable). Almenys el Sergio Ramos es va permetre lluir la 'bandera de Andalucia' durant la cel.lebració, on s'ha perdut la 'pseudo-catalanitat d'en Puyol i companyia?. Acas la prima que van cobrar els va fer callar i cambiar el color de la samarreta?

dimarts, 29 d’abril del 2008

L'Adéu a una "gran senyora" la "iaia"


Avui dia 29 d'abril del 2008, als voltans de les 5 de la matinada hora catalana, ens ha deixat la nostra estimada Montserrat Trilla Giribet, desprès de la malaltia que la va deixar postrada al llit ja fa uns quans anys sense poder moures. Un altra catalana que ens deixe aquest 2008, i que ha tingut la sort (en alguns moments) o la desgràcia (en altres) de poder viure els canvis que han anat succein al nostre país. Han sigut 95 anys, (1913-2008) i en aquest temps ha pogut veure de tot, una "república", patir els desastres d'una "guerra civil", la "dictadura", i la "democracia". Trobo que les persones d'aquesta generació que han viscut fins als nostres dies han tingut la sort de poder recollir amb tots aquests canvis, unes "vivencies",que els han enriquit en saviesa com a persones, fent-los en certa manera "especials".


Com que sé que t'agradaben tan les flors, desitjo que tinguis una feliç estada en el teu "jardí del cel"

dimarts, 26 de febrer del 2008

Zp un altre cop amb les falses promeses?


Madrid.- El candidat del PSOE a la presidència del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha acusat aquest dimarts el líder del PP, Mariano Rajoy, d'haver 'menystingut' les polítiques socials en el debat cara a cara que tots dos van mantenir aquest dilluns, i d'haver passat els últims quatre anys fent 'obstrucció' a les lleis d'ampliació de drets dels ciutadans impulsades per l'executiu socialista. Segons Zapatero, es tracta de la mateixa filosofia que el PP va aplicar en els vuit anys de governs d'Aznar, en què va 'abandonar' les polítiques socials i, en canvi, va impulsar 'mesures brutals' com el 'decretàs' per a l'acomiadament lliure. Zapatero també ha expressat un nou compromís per a la pròxima legislatura, que en les empreses on hi hagi sis treballadors que ho sol·licitin, hi hagi un cuidador que es faci càrrec de l'educació infantil de nens de 0 a 3 anys amb el suport de finançament del govern espanyol.

diumenge, 24 de febrer del 2008

dimecres, 20 de febrer del 2008

Homenatge Postum al Lin

Ahir despres de 2 anys i mig ens va dexar el "Lin" el hamster de l'Ariadna

dilluns, 11 de febrer del 2008

Els dejunis de Quaresma


Entre els diferents preceptes que ha imposat el període quaresmal als cristians, el dejuni ha estat històricament un dels més seguits. Avui, malgrat haver minvat força, la pràctica del dejuni s'ha recuperat al món occidental a través de noves teràpies de sanació inspirades en antics costums vinculats al poder de la natura.Quaresma, temps d'abstinència i dejuni El temps de la Quaresma, un temps litúrgic de set setmanes establert com a preparació per a la Pasqua, és tradicionalment entre els cristians una època de penitència, recolliment i sobrietat. Comença Dimecres de Cendra amb un recordatori a tots els fidels que aquell dia, a l'església, reben una benedicció del sacerdot, que els hi fa una creu al front mentre pronuncia la sentència: "pulvis est et in pulvis reverteris", és a dir, pols ets i en pols et convertiràs. L'abstinència és una de les característiques més significatives d'aquesta època. Com passa en altres religions com la musulmana o la jueva, s'imposen certes restriccions en la vida quotidiana i no està permès menjar carn, fumar, o tenir relacions sexuals. Tipus de dejunis i abstinències Entre els cristians el cicle anual està marcat per molts moments d'abstinència: tots els divendres de l'any i les vigílies de Pentecostès, l'Assumpció, Tots Sants i Nadal. I també els anomenats dies de Tèmpores que són dies assenyalats propers al començament de cada estació. Sembla que antigament el dejú era molt estricte, durava quaranta hores durant els quals els fidels observaven un dejuni complert. Més recentment era obligat que la Quaresma fós un període durant el qual es menjava poc i d'escàs aliment, verdura, ous, sopes i aigua. Amb el pas del temps la pràctica de l'abstinència ha anat reduint-se a l'àmbit personal, és una pràctica que cadascú fa de manera personal i per això n'és tant difícil avaluar-ne la seva vigència entre nosaltres. El dejú quaresmal es relaciona amb la privació total de menjar qualsevol tipus de carn o brou de carn, i qualsevol aliment provinent d'animals de sang calenta. Per això durant aquestes dates és habitual fer menjars a base de peix, sobretot bacallà, brous vegetals i verdures. Les noves formes de dejunar En els últims anys, en els països d'àmbit occidental, han proliferat nous tipus de dejuni, no necessàriament vinculats al temps quaresmal, que prenen diversos elements de la natura, especialment de diverses plantes, com a matèria primera. En el marc de l'exitós desenvolupament de teràpies curatives alternatives a la medicina tradicional com per exemple l'homeopatia, són moltes les persones que han optat per tractaments amb el dejuni com a protagonista. Alguns d'aquests nous tipus de dejunis són el "cruisme", que consisteix en efectuar una dieta simple a base d'aliments no cuinats, els dejunis amb xarop de sàvia i suc de llimona o els de most, que cada dia són més coneguts i demostren la seva eficàcia en malalties tan diferents com el sobrepàs, la hipertensió o les al·lèrgies.





Text: Redacció festes.org

dijous, 31 de gener del 2008

La Curullada



Un relat de Antonio Mora Vergés (27-01-2008)

Podeu trobar aquest indret a la sortida de Cervera per l’antiga carretera Nacional II, el nom en la parla salada dels temps de llibertat [ anteriors a 1.714 ], Sacruïllada, esdevindrà Cruïllada, i ens parla sempre d’aquest lloc, com una cruïlla de camins a redós del seu Castell, refet al començament del segle XVII, juntament amb la església parroquial de Sant Pere, amb qui des d’aleshores comparteix l’absolut domini visual de les terres de la Baixa Segarra.Estem al cor mateix de Catalunya, i tenim al nostre abast una munió – infinita quasi – d’elements físics que donen testimoni del nostre passat : Cervera és mereix, i fins necessita per un coneixement més que superficial, dedicar-hi tot un dia; al seu entorn i fins al límit amb les terres de l’actual comarca de la Conca de Barberà, hi trobem la Vall d’Ondara i els seus pobles antics: Talavera, Civit, Pavia, Rubinat, Sant Antoli, Ribera d’Ondara, Sant Pere dels Arquells ,.... en els accessos des de la C-25, Montfalco Murallat, Sant Ramon,...en el recorregut fins a Tàrrega pel costat dret: Montcortès , l’Aranyó , i un xic més allunyats en el curs de la riera de Sió, Les Pallargues, Florejacs , Castell de les Sitges, Guissona,.... la Castella de Catalunya; la línia divisòria entre la Catalunya nova i la Catalunya Vella. En un dia clar, des de la Curullada, si sabem posar-nos les ulleres de mirar la història, veurem millorar aquesta terra amb l’ajuda dels àrabs, fins a l’adveniment, manu militari , dels les famílies Cardona, Pinós, .... , que esdevindran Comtes cristians juntament amb els de Barcelona , i deixaran perpètuament instaurat l’espoli sistemàtic d’aquestes terres, com a model de relació entre la Capital i les “províncies”. Veureu com es va plantar la llavor de l’odi, que dissortadament va reeixir, i creix cada cop amb més força, en les terres oblidades del “forat negre “Només podem estimar allò que coneixem, us exhorto amics lectors a la tasca apassionant de conèixer Catalunya !


(c) Antonio Mora Vergés

"Els meus videos al Youtube"