Quan l'Etern lo mon pastava,
feu ric pá de crostons,
D'aquests pá, que's Catalunya
la Segarra es lo ronyó.
¡Oh Segarra beneida,
qui en ton si fa mort i vida
pot tenir-se'n per ditxós!
Som nets directes dels Lacetans
per nostres venescorre llur sang.
Fills de la Segarra,
alcem la veu:¡Visqui la Patria
que'ns ha dat Deu!Qui poguès saber l'historia
de les gents que t'han poblat,
sos afanys, sos jorns de gloria;
o d'aquell camp intrincat
d'amulets, silex xelianes,
que en llurs tètriques fossanes
tantes voltes hi hem trobat.
Menhirs, dólmens, Pous del Diable,
megalitics monuments
fan memoria perdurable
de nostres braus ascendents:
Aguilar, Plana d'Ancosa
Queralt, Gava i Vallferosa
testimonis son patents.
Ta primera historia escritala
deixaven los Romans,
com vistosa i ferma fitade
gloriosos temps llunyans.
Prats de Rey es l'arxiu noble
que'l passat del nostre poble
se complau en conserva'ns.
Alli's veu de bon principi
en sis daus de pedrenyal,
que d'un Romà Municipi
fou Segarra capital:
sos Prohoms, Latro, Valeri,
Annio, Licini, Galeri,
i altres de fama mundial.
De la nova llei de gracia
fóu-ne Apostol Sant Magí,
de sa veu a la eficacia
entrà'l poble a bon camí.
Al pobret mort li donaren,
mes la sang que d'ell vessaren
en rosérs se convertí.
La llevor per ell sembrada
doná esplets de santedat
fent per tot ferma brotada
Fe, esperança i Caritat.
Gentils flors, rica i garlanda,
son los noms de Calamanda,
de Clavé i Ramon Nonat.
De la Conca a la Montanya,
del Urgell al Panadés,
quanta terra lo son banya,
alta o baixa, Segarra es.
Vàlguim Deu...quines planades,
valls, turons i serralades...
de castells no'n vulgueu mes.
Ràssa autònoma de mena,
som soldats del nostre sou,
no hi ha feu que'ns dongui pena,
quant teniu es en alou.
Si un maixant en sò de guerra,
vol conviure en nostra terra.
So-metent se le'n exclou.
Disfrutem d'agradós clima,
vivim sota un cel daurat,i'l Serè,
que aci'ns anima,
vé d'aromes saturat.
Tenim fonts d'aigua potable,
i com aigua saludableVallfogona i Rubinat.
Enlo ram d'agricultura
no envejem pás a ningú;
d'oli i vi no n'hi ha fretura,
i'l blat dona'l vint per hú.
cullim herp, vesses, mongetes
i unes guixes com pessetes,
si no'ls manca pluja pú.
Fent restobles i exermades
nostres ardits cabalers
boi tripliquem anyades
que altres temps solien fer.
Au! Xiquets, que això no falla,
al pais ont s'hi treballa
mai hi manca pá i diner.
Ramon Corbella
Vallfogona de Riucorb 20-10-1850 Vic 18-12-1924
